En una de les coves de Montsoriu hi viuen tres serpents, que porten un diamant a la boca, que només deixen quan van a abeurar-se a alguna font. El que llavors pogués robar-los-el seria ric i feliç per tota la vida.
Dins la cova, les tres serpents guarden tres bugaders plens de moneda encantada. L’encateri diu que es pot desfer l’encanteri anant-hi la nit de Sant Joan al punt de les dotze i portant pa sucat amb llet per alimentar les serpents i aigua beneïda.
Es diu que una dona d’un lloc molt pobre anà al castell a trobar la bruixa. La bruixa sentí compassió de la dona, i allí mateix li donà faves; la dona omplí els sacs de faves i en arribar a casa el contingut dels sacs s’havia convertit en or i plata.
Arribaren a Breda dos forasters cercant un parell de valents que els acompanyessin al castell de Montsoriu, amb la promesa d’una part de les riqueses que hi trobessin. A l’hora assenyalada arribaren al lloc de l’encanteri. Els acompanyants, atemorits pel soroll d’armes i trompetes i per la veu i l’aspecte dels personatges antics i animals malèfics que aparegueren al conjur dels forasters, fugiren espantats. Al cap d’una estona, veieren baixar del castell els forasters carregats de sacs, dels quals tragueren dues monedes d’or, amb les quals pagaren el petit servei dels dos vilatans.
Cada any, el dia de Sant Joan, quan el campanar de Breda toca la primera batallada de la mitjanit, s’obre una porta del castell que es comunica amb una cambra plena de blat i segó. El que vol fer-se’n l’amo ha d’anar-hi aquesta nit, caminant de recules i amb les mans ocupades, una amb un ciri encès i l’altra amb una calavera. Ha de prendre el gra amb les dents, ficar-lo dins d’un sac i anar de pressa perquè quan s’acaba el so de la dotzena campanada la porta torna a tancar-se. Si aconsegueix sortir-ne, no pot mirar el sac fins haver passat la riera. Si ho fa així el gra s’haurà convertit en or. Si, en canvi, la curiositat l’ha fet tafaner, només tindrà sorra. I si per mala sort no ha pogut sortir, haurà d’esperar l’any vinent quan torni a tocar la primera batallada de la nit de Sant Joan al campanar de Breda.
