Conten que un dia un general anomenat Maüs, tot defensant la terra contra els forasters, fou derrotat i fugí per entre els boscos. En la fugida va perdre l’ajudant, però aquest en veure una foguera a l’indret de Montsoriu s’hi encaminà i retrobà el seu general. Llavors Maüs va ordenar construir en aquest punt un castell.
El nom del general Maüs actualment es manté en la denominació d’un carrer a la vila d’Arbúcies, que ja apareix documentat en el segle XVIII.

Al punt de la mitjanit treu el cap pel cim de la torre de l’Heura la Dama Roja del castell de Montsoriu, despentinada, portant a la mà dreta una llanterna encesa i a l’esquerra, un corn de caça. Fa tres tocs de corn. Li respon un altre toc de la banda de coll de Castellar, i poc després apareix el cavaller vestit de negre amb un cavall de foc. Puja a la torre, munta a la gropa del cavall la Dama Roja del castell i desapareixen en la foscor de la nit...

En una de les coves de Montsoriu hi viuen tres serpents, que porten un diamant a la boca, que només deixen quan van a abeurar-se a alguna font. El que llavors pogués robar-los-el seria ric i feliç per tota la vida.
Dins la cova, les tres serpents guarden tres bugaders plens de moneda encantada.

L'encateri diu que es pot desfer l'encanteri anant-hi la nit de Sant Joan al punt de les dotze i portant pa sucat amb llet per alimentar les serpents i aigua beneïda...

Un minyó, vassall del senyor de Montsoriu, va casar-se amb una de les noies més precioses de la rodalia. Per satisfer el vell tribut de vassallatge, celebrades les noces, el nuvi va presentar la núvia al senyor. En clarejar, el nuvi va fer via al castell per recuperar la seva esposa. Els guàrdies del castell reberen el minyó amb mals termes, li digueren que el senyor encara no s’havia llevat i que hi tornés l’endemà. Amb males raons el feren esperar tres dies...