Un minyó, vassall del senyor de Montsoriu, va casar-se amb una de les noies més precioses de la rodalia.
Per satisfer el vell tribut de vassallatge, celebrades les noces, el nuvi va presentar la núvia al senyor. En clarejar, el nuvi va fer via al castell per recuperar la seva esposa.
Els guàrdies del castell reberen el minyó amb mals termes, li digueren que el senyor encara no s’havia llevat i que hi tornés l’endemà.
Amb males raons el feren esperar tres dies. El dia que feia quatre, el jove, encès d’ira, pujà al castell disposat al que calgués. En caure el pont, el mateix senyor es presentà al portal i li lliurà la seva esposa amb paraules burletes i escarnidores. El jove es tragué la daga i travessà el cor del senyor de Montsoriu sense que els seus servents ho poguessin evitar.
Mentre al castell regnava la major confusió, els nuvis van fugir muntanya avall. En arribar al poble tothom els esperava disposats a tirar-se al carrer en defensa de la raó del jove matrimoni. I diu la llegenda que d’aquell moviment de poble va néixer la guerra dels Remences, en què els vassalls van alçar-se contra el poder abusiu dels nobles i senyors.