WHOOPS! 404
Contacta con nosotros

Ahora mismo no estamos en línea. Pero nos puedes dejar un mensaje y te contestaremos lo más rápido posible.

El vescomtat de la Selva

Els Cabrera

El 26 de juliol de 1364, després d’un judici sumaríssim, Bernat II, vescomte de Cabrera, moria decapitat a Saragossa en compliment de la sentència instada per la reina Leonor d’Aragó, esposa de Pere el Cerimoniós. No hi ha constància que el cap de Bernat fos portat a Barcelona com demanava la reina.

Aquesta fou la fi d’un dels homes més rellevants de la història del segle XIV del regne de Catalunya i Aragó. Bernat II, vescomte de Cabrera, primer conseller i majordom del rei, almirall de la flota catalana,  mestre i preceptor de l’hereu de la corona, l’infant Joan, comandant de les tropes catalanes en diverses conteses bèl·liques… i artífex de la gran reforma del castell de Montsoriu,  que va ser la seva residència i palau durant bona part de la seva vida. Bernat de Cabrera va planificar i executar la reforma de Montsoriu per transformar l’antic castell romànic en la gran fortalesa que esdevingué el castell gòtic més important de Catalunya.

El castell planificat per Bernat de Cabrera és el que actualment es pot contemplar gràcies a les restauracions efectuades en els darrers anys, que han permès recuperar l’esplendor del castell que al segle XII era considerat com “un dels bells e nobles del mon”.

Al llarg de la seva història, Montsoriu sempre ha estat identificat amb el vescomtat de Cabrera, del qual fou l’autèntica capital  militar. Es podria dir que Hostalric en fou la capital administrativa, Breda, la religiosa, i Blanes, la comercial.

La primera cita del terme de Montsoriu és del 1002. El 1017 pertanyia al noble Amat de Montsoriu, vescomte de Girona. Ermessenda de Montsoriu es casà el 1033 amb Guerau de Cabrera i s’originà així el llinatge vescomtal dels Girona-Cabrera. Del primitiu castell roquer en queda dempeus la imponent torre de l’homenatge juntament amb les restes d’una petita capella castral d’estil preromànic. Entre final del segle XII i mitjan segle XIII s’amplià a un nivell inferior amb la fortificació del pati d’armes. S’emmurallà tot el perímetre del turó fins a la torre albarrana de les Bruixes, tot arribant a formar un clos de més de 500 m de perímetre. D’aquest període destaca la construcció de la capella romànica de Sant Pere, obra de Ponç III de Cabrera.

A mitjan segle XIV es van dur a terme unes importants reformes arquitectòniques que transformaren Montsoriu en el gran castell palau gòtic, cap i casal dels vescomtes de Cabrera. Els treballs es realitzaren de forma accelerada entre els anys 1347 i 1348 i  s’enllestiren definitivament vers el 1350. Les obres s’efectuaren per ordre de Bernat II, vescomte de Cabrera i de Bas (1298-1364), militar i polític cabdal en la història de la Corona d’Aragó a mitjan segle XIV. El 1356 el rei Pere III, per premiar la lleialtat dels Cabrera en les campanyes contra els genovesos i a Sardenya, va crear a favor de Bernat III de Cabrera, fill de Bernat II, el comtat d’Osona, amb Montsoriu com a centre del poder militar del senyoriu. La condemna a mort del seu pare el 1364 provocà una revolta liderada pel comte d’Osona contra el rei Pere III. El castell de Montsoriu resistí llargs períodes de setge, entre el 1365 i el 1368, en els quuals es mostrà inexpugnable.

El castell de Montsoriu mantingué l’ús militar i residencial fins al primer quart del segle XV, quan els Cabrera traslladen el seu domicili a Blanes, primer, i després a Ragussa (Sicília). A partir d’aquest moment s’inicià un procés d’abandonament que desembocà en un lent enrunament de la fortificació (GEC). Des de finals del segle XX el castell s’està reconstruint i està recuperant la seva antiga esplendor per rememorar el gran castell gòtic de Bernat de Cabrera.

Què és el vescomtat de Cabrera?

Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-1365), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’en Bas).

Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s. XI i XII els vescomtes de Girona (vescomtat que es vinculà a aquesta família), posant sota llur potestat altres barons. Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni (que pertanyia als hospitalers) i la vall de Gualba i el terme de Montnegre, que eren de la família Gualbes. Alguns dels territoris eren subinfeudats (Palafolls, Blanes, Solterra); al terme de Monclús, per contra, la senyoria major pertanyia als hospitalers, i els Cabrera n’eren només subfeudataris; no posseïren el ple domini d’aquesta baronia amb la vila de Sant Celoni fins al 1403; les subinfeudacions de Blanes i de Palafolls havien passat igualment per compra al ple domini jurisdiccional dels Cabrera el 1381 i el 1383, respectivament. Altres llocs, com Campins i Vilardell, eren quadres en domini compartit amb les cases de Palau i de Vilardell. A conseqüència del procés del 1364 (Bernat II de Cabrera) foren confiscats els béns de la casa de Cabrera; la devolució del 1373 es limità a l’estricte vescomtat de Cabrera, i la del 1381, al vescomtat de Bas: el comtat d’Osona i la ciutat de Vic no tornaren als Cabrera, malgrat una donació nominal d’Alfons IV. Hostalric era el centre administratiu del vescomtat estricte, Castelló d’en Bas ho era del de Bas, i Vic, del comtat d’Osona.

Veure'n més

Historia

La història

El gran castell gòtic de Montsoriu que es visita en l’actualitat correspon a la gran reforma efectuada al segle XIV per Bernat II, vescomte de Cabrera. De fet, la torre principal del castell té més de mil anys d’història.

Llegendes

Les llegendes

Els mes de mil anys d’història del castell de Montsoriu han anat acompanyats d’un munt de tradicions i llegendes que s’han anat transmetent de generació en generació.

Arqueologia

Arqueologia

Des dels anys 80 del segle XX s’han dut a terme campanyes d’excavació arqueològica al castell de Montsoriu gràcies a les tasques promogudes pel Museu Etnològic del Montseny on s’exposen les millors troballes.

Multimedia

Multimèdia

Recull d’imatges de diferents èpoques, espais i activitats amb el castell de Montsoriu com a protagonista.

Restauracio

Restauració

Al 1995 el Patronat del castell de Montsoriu va promoure els primers treballs de restauració que continuen a l’actualitat i han permès la recuperació i obertura al públic de bona part del recinte.

Contacta con nosotros

Ahora mismo no estamos en línea. Pero nos puedes dejar un mensaje y te contestaremos lo más rápido posible.