Rehabilitació

L'any 1952 els arqueòlegs gironins Miquel Oliva i Lluís Pericot publicaren la troballa de ceràmiques iberoromanes al turó de Montsoriu. Aquesta fou la primera recerca arqueològica al castell. Montsoriu no despertà de nou interès arqueològic fins a la dècada dels anys vuitanta, en què es realitzaren un seguit de cales de prospecció en diferents indrets del castell, dins el marc de la primeres campanyes programades d'excavacions arqueològiques: sala sud del pati d'armes (1979), sector entre el castell i la torre de les Bruixes (1980), capella gòtica del pati d'armes i fossat (1983).

Les excavacions, però, no es reprengueren de forma continuada i sistemàtica fins a l'any 1993. Aquell any se celebrà el primer Camp de Treball d'Arqueologia organitzat pel Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció tècnica del Museu Etnològic del Montseny, la Gabella (Arbúcies), i dins el projecte arqueològic i històric Castells del Montseny. Des d'aleshores, durant l’estiu, organitzat pel Consell de Jovent d’Arbúcies, amb el suport de la Secretaria General de Joventut i el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, centenars de joves catalans, de la resta de l’Estat i de tot el món -Itàlia, Rússia, França, Turquia, Alemanya, Grècia, Holanda, Lituània, el Canadà, Polònia, Jordània, Corea, els Estats Units, Noruega, el Regne Unit, el Marroc, la República Txeca, Finlàndia, Mèxic... - han treballat per a la recuperació de Montsoriu, coordinats pels arqueòlegs del Museu Etnològic del Montseny. En total han passat per Montsoriu gairebé mil dos-cents participants, a més d’uns quaranta cuiners, monitors i directors. També hi han col•laborat unes dues-centes persones d’una quarentena de grups i entitats.
 
 

L’any 1995 el Museu Etnològic del Montseny reprengué les excavacions programades d’arqueologia, i des de llavors són ja més de dos-cents els joves estudiants d’arqueologia que provinents d'universitats de Catalunya i de la resta de l’Estat han passat per Montsoriu. Així, cada any se celebren dues campanyes d’intervenció arqueològica, que han permès posar al descobert les restes del que és considerat com el millor castell gòtic de Catalunya. Aquestes intervencions arqueològiques han permès conèixer l’evolució arquitectònica del castell, i això ha servit per planificar els projectes de recuperació i restauració del monument, coordinats pel Patronat del Castell de Montsoriu.

Tot això no hauria estat possible sense el paper de la família Ribot, propietària del monument, que en féu donació oficial l’any 1998 al Consell Comarcal de la Selva; a l’empenta de la societat civil, articulada a l’entorn de l’Associació d’Amics del Castell de Montsoriu; a la implicació dels ajuntaments d’Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu, i al suport de la Diputació de Girona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

La constitució del Patronat del Castell de Montsoriu va ser la peça administrativa imprescindible per aconseguir que el recinte pogués continuar el seu procés de renovació. La finca, propietat de la família Ribot, va entrar en un procés de negociació que fou llarg i a voltes preocupadament lent, que va passar per diversos alcaldes, consellers, presidents de Consell Comarcal, fins que fructificà el 1998 amb l’acord de cessió del castell al seu actual propietari, el Consell Comarcal de la Selva.
 
La impossibilitat d’aconseguir els recursos necessaris per tirar endavant el complex procés de reconstrucció i restauració del castell va provocar que d’entrada es considerés la necessitat de tenir un patronat en què estiguessin representades –i implicades- diferents institucions i entitats que vetllessin pel castell.
 
Des de la Generalitat de Catalunya fins a l’Associació d’Amics del Castell de Montsoriu, s’han implicat en el projecte un ampli ventall de persones i institucions que han permès que en els darrers quinze anys, i especialment el darrer lustre, la transformació del recinte hagi estat espectacular.
 

Les obres realitzades al recinte durant aquests darrers anys i les que hi ha programades en els propers mesos permeten afirmar que abans de finalitzar l’any 2010 el castell estarà en disposició d’obrir les portes al públic de manera regulada, amb la qual cosac es podrà explicar al gran públic la rellevància del monument. Les inversions fetes en els darrers anys han servit per restaurar la torre de l’Homenatge, la cisterna, la sala gran i el recinte sobirà, i en els propers mesos hi ha compromeses noves inversió per valor d’1,5 milions d’euros, aportats per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Ministerio de Cultura i el Consell Comarcal de la Selva, per garantir l’obertura al públic del monument més destacat de la comarca de la Selva i el castell gòtic més important de Catalunya.